Moneria

Els divendres els meus fills tenen jornada continuada a l’escola, el que vol dir que acaben a les tres, i jo, fins fa ben poc i com a per casualitat no sabia que es poden quedar allà fins les 16:50h, que és l’hora a la que acaben la resta de dies. Normalment, els divendres va ma mare a cercar-los perquè no hagin de quedar tanta estona allà (s’avorreixen), però si ella pel que sigui no pot, intentam anar-hi no més tard de les 15:15h-15:30h.

Idò bé, divendres passat jo tenia dentista a les 14h i el pare de les criatures no va poder sortir d’hora, així que no varem poder anar a cercar-los fins passades les 16h. I, com no podia ser d’altra manera, en Tomeu es va avorrir i na Júlia, en veure que la cosa anava per llarg, es va cercar un pla B i es va dedicar a fer amics.

Al cap d’uns dies me va contar que s’havia fet amiga de «un nin més petit que jo, no se de quin curs i no me’n record que nom»… Començam bé… i encara podem fer-ho millor. Segons me va explicar, xerraren de «trucs per controlar la gent». Perdona??? Controlar la gent un mico de nou anys???

Però la cosa no acabava aquí… «Ens hem contat els trucs que utilitzam noltros, hem fet una llista i hem llevat els que no ens funcionaven als dos. I saps quin han guanyat? La moneria. Sí, posar cara de nina mona. A mi me funciona. Ho he provat amb ell i m’ha donat la raó». I es va quedar tan ample!

Estic criant un monstre!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s