S i els enamorats

Darrerament trob que l’actualitat dóna molt de joc. Hi ha tantes coses sobre les que opinar, que no tenc clar si val la pena fer-ho, perquè tothom opina sobre el mateix, i la majoria amb molt més criteri i coneixement de causa que jo…

Me sembla mentida que per aconseguir ressò ens haguem de dedicar a insultar, menysprear o desqualificar, sigui qui sigui el destinatari. Però pel que es veu això ara està de moda, i fins i tot n’hi ha que es dediquen a desqualificar un col·lectiu sencer. Un col·lectiu dispar, format per persones de totes les classes socials, de tots els nivells econòmics i de tots els nivells educatius, em referesc, evidentment, a les mares, i als, per jo, desafortunats titulars de Samanta Villar, que segur que heu llegit aquests dies.

A mi me pareix que estar bastant clar, que les “perles” que han sortit de la seva boca en les diferents entrevistes que s’han publicat amb motiu de la publicació del seu llibre sobre maternitat no són més que una estratègia de màrqueting, apuntant directament als sentiments de les mares o futures mares, que són d’altra banda, el principal públic destinatari de la seva publicació.

Dir que d’ençà que ha tengut els seus fills ha perdut qualitat de vida, que la maternitat no és el que li havien contat i que no és més feliç del era abans de tenir-los me sembla un doi, una manera de fer-se notar.

I no és que no cregui que està en tot el seu dret de dir el que pensa, el problema és que no crec que realment ho pensi. A mi me costa molt de creure que una persona que ha passat pel que va passar ella abans de tenir els seus fills (sí, he vist els tres programes que va fer sobre l’embaràs en els que narra també el seu), hagi pres aquesta decisió així com així, sense saber a què s’enfrontava.

Clar que ningú te diu exactament què és la maternitat! Però perquè cada dona viu la seva de forma única. I, com tot en aquest món, té la seva part bona i la seva part dolenta. I pensar que amb dos nadons podràs fer exactament el mateix que feies abans de tenir-los crec que és de curts, i no crec que na Samanta Villar sigui precisament curta. Si fins i tot ha tengut temps d’escriure un llibre!

Respecte el tema de la felicitat, aquest és un concepte del que cadascú té la seva pròpia definició, el que a mi me fa feliç no serà el mateix que el que farà feliç als qui tenc al meu voltant… És tant relatiu! Però també crec que tots tenim uns mínims que compartim, tenir salut, gent a qui estimar i que t’estimi i ser capaç de complir els objectius que ens hem marcat són coses que ens fan ser més feliços, al manco a la majoria de gent de conec. Igual na Samanta té una altra escala de valors, o a lo millor el que volia dir era que abans de ser mare era tan feliç que ja no ho podia ser més… (sic).

samanta-villar-madre-hay-mas-que-una

I xerrant d’estimar… Ara resulta que segons el departament d’Igualtat del Consell de Mallorca, hem de desmuntar el mite de l’amor romàntic.

Idò bé, segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans un mite potser: el relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social; el relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença i la persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip.

Triau vosaltres on us encaixa millor l’amor romàntic en aquestes tres definicions, però, sigui com sigui, cap de les tres fa referència a un fet, cosa o persona real, perquè fins i tot la tercera accepció fa referència a quelcom que ha perdut la seva dimensió real.

Som conscient que creure en coses com que ets la meitat d’algú, que sense algú que t’estimi no pots viure, o que necessites tenir parella per ser acceptat a la societat pot ser perillós i desembocar en situacions de violència de gènere. I no se si és perquè m’he tornat una persona molt més pragmàtica del que era, me costa de creure que encara hi hagi gent que es cregui tot això que ens han venut i ens venen als llibres, les pel·lícules o les cançons…

Precisament per això, crec que s’ha de desmuntar el mite, però no atacant-lo, sinó fent pedagogia, deixant clar el seu caràcter mitològic i fent tocar els futurs enamorats de peus a terra. I això és complicat, molt complicat. Però la majoria dels qui ens hem enamorat ja sabem com va el tema…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s