Camí de ses Bases. Mortitx

Fa un parell de caps de setmana encetarem la temporada d’excursions amb una sortida senzilla, a la finca de Mortitx, a Escorca i en concret ferem el Camí de ses Bases.

Com sempre dic per aquí, ja sabeu que aquests posts són simplement la meva versió de les excursions, o el que és el mateix, una “urbanita” sense remei en contacte amb la natura. No pretenc fer una guia ni tans sols recomanacions, simplement contar la meva experiència. I dit això, començam amb la passejada.

mortitx-001-web

La finca de Mortitx està ubicada a Escorca i és un lloc relativament fàcil de trobar. Nosaltres, que erem una vintena, hi anàrem per la carretera de Pollença, per evitar les curves de la carretera de Lluc i hi arribàrem amb facilitat. A més, l’entrada a la finca està ben indicada, ja que dóna nom a unes vinyes, situades allà mateix, que també es poden visitar. Aparcar és una altra història.

El primer tram de l’excursió, que es pot fer també en cotxe si voleu anar al refugi, és a peu pla i per un camí bastant ample i sense obstacles. El paisatge que acompanya aquest primer tròs és de vinyes i oliveres, i la veritat és que és espectacular. A dir ver, tot el paisatge durant tota la caminada ho és. Aquest primer bocí del camí podriem dir que acaba després de passar per les vinyes, quan et topes amb una tanca (i la inevitable escala de fusta per passar d’una banda a l’altra). És aquí on es poden deixar els cotxes per anar al refugi.

A partir d’aquí canvia un poquet la cosa, ja que poc després comença una pujada bastant significativa. El camí continua essent ample i fàcil de caminar (de fet ho és tot el temps), però la costa és bastant inclinada i la pujada, encara la vaig fer bé, la baixada ja va ser una altra història. En un moment del camí hi ha un desviament per anar al refugi, nosaltres seguirem pel camí principal, però tenim pendent una visita.

mortitx-006-web

L’única dificultat, si és que es pot dir així, és un pont que està situat damunt la presa que dóna al barranc i fa una mica de por vist d’enfora, perquè no té cap barana ni protecció. Una vegada ets allà, i sempre que no siguis com jo que m’impresionen les altures, no té cap misteri.

mortitx-005-web

Després del pont hi ha una altra pujada bastant pronunciada fins que arribes a una explanada amb una bona ombra, que nosaltres aprofitarem per dinar. Abans, però, continuarem caminant una estona més fins que arribàrem a l’inici de la baixada i decidirem tornar enrera.

Des del punt més alt les vistes són realment increibles. Es veu la mar al fons, i si fa un dia clar com el que varem tenir nosaltres és impressionant. A més hi ha ressó (“eco”) i ja us podeu imaginar com va ser l’estona que aturarem aquí, tenint en compte que erem unes vint persones i més de la meitat eren nins.

En total la caminada són vuit quilòmetres aproximadament, però els quatre darrers us promet que semblen vint. Com deia una de les companyes, “pujar costar, però baixar fa mal”.

mortitx-003-web

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s