Eres la més guapa…

Va ser un migdia, jo tenia 18 anys i havia anat a la perruqueria a tallar-me els cabells ben curts. Com que la perruqueria estava al costat de casa seva, vaig anar allà a veure-la i a esperar que vengués ma mare a cercar-me. Quan em va obrir la porta, li va canviar la cara… “Eres la més guapa i has tornat la més fea”. Així, de cop, sense dir ni hola. Em va mirar, va amollar la frase i em va deixar a la porta de la casa, sense saber que dir… I mai abans m’havia dit que fos la més guapa. La meva padrina, “s’abuela Marga”, la “súperabuela” era així.

I és amb això amb el que me vull quedar. Amb la seva sinceritat i les seves frases directes, com aquella que li va dir a l’al·lota del meu cosí en un dinar familiar quan ella acabava d’aterrar a la família: “tan jove i amb aquesta panxeta, no trobes que te podries posar una faixa?”, o el que deia de Pere quan feia la siesta a ca els meus pares: “ja torna a dormir… no m’estranya que estigui com està” o fins i tot el que li deia a la seva filla: “… tanmateix, tu sempre has estat la més pometa”.

Però la meva padrina, també era divertida. Li encantaven els acudits i tenia molt poca gràcia per contar-los, però sempre reïem tots, amb el de la vaca i la formiga i amb el del fill de xinés i japonesa, que eren els seus preferits.

Era molt graciosa amb les paraules que no sabia pronunciar, algunes de les quals hem incorporat al vocabulari familiar… en Juanjo era en “Cuanco”, el currículum era “curriqui”, n’Etoo era en “Totó” i el parc aquàtic Aquacity era “aquatisis”… I les seves carusses quan tastava alguna cosa nova, eren mítiques!

Li agradava el futbol, sobretot el Mallorqueta, i no es perdia cap programa del cor. No soportava na “Bel·len” i coneixia tots els personatges de la crònica rosa, i, com amb nosaltres, era implacable amb les seves crítiques.

Tenia por a molt poques coses, però encara record veure-la córrer un dia perquè va trobar una sargantana a on guardavem la llenya a Sa Ràpita, com també la record perseguint la meva germana i la meva cosina amb una granera perquè jugant a passar-se una síndria com si fos una pilota els caigué en terra i es xapà.

Record també com s’enfadava amb la costum que tenien el meu pare i el meu “padrino” de ferir el sòtil amb el tap de cava cada vegada que destapaven una botella, perquè ella preferia el seu anís i no aquesta beguda.

Record els estius a Sa Ràpita, les paelles del diumenge, en un fogó de butano, i l’arròs amb trampó que ens feia al meu cosí i a mi perquè no voliem paella. Record els seus macarrons, que ningú més de la família ha estat capaç d’igualar, i els calamars farcits per Nadal, els cocarrois, les panades i robiols que feiem per Pasqua, i que me feia pastar a mi perquè “tens bones mans”…

La record als dinars de Nadal, cantant “Los peces en el rio”, i deixant-mos la seva terrassa als cosins perquè preparàvem una funció per fer després de dinar i passar bassina. O en un altre dinar, jugant a Trivial, responent a una pregunta sobre un futbolista “Gento!”…

La record també a les meves noces, guapa, feliç i orgullosa… La meva madrina, la seva filla, i el meu padrino me varen avisar que a lo millor no es quedarien fins el final perquè la duien ells i no sabien si aguantaria, i a les tres de la matinada encara, amb els seus 84 anys, era la reina de la pista.

Tenia 96 anys, un problema de cor i un alzheimer que avançava a una velocitat vertiginosa… Tenia dos fills, cinc néts, tres rénets i una altra en camí. I aquests dies m’he cansat de sentir i fins i tot ho he dit jo, que havia viscut molt i quasi fins lo darrer, molt bé, i que millor que hagi passat ara perquè el que li esperava era una agonia. Que se n’havia anat tranquil·la, a casa seva i sense patir. I a lo millor tot això és cert, és llei de vida, però era la meva padrina, i és una putada. I se n’ha anat sense que li hagués dit mai lo molt que l’estimava.

Abuela i nétes web

Anuncis

4 thoughts on “Eres la més guapa…

      1. Jo no l’he tornat a llegir d’ençà que el vaig escriure, no puc… I molt manco ara que fa uns dies hagués estat el seu cumple…

        La veritat és que tenc el blog una mica abandonat, però no tenc massa temps per actualitzar-lo. M’hauré de fer un planning i organitzar-me millor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s