La primera

Diumenge passat, el 6 de març, vaig córrer la meva primera carrera. Era una carrera popular de 5 quilòmetres, sense crono i oberta a tot tipus de participants, la Palmadona 2016. La meva primera cursa.

Cursa 003 web

Si fa mig any, quan vaig començar a prendre-me més seriosament el tema de fer exercici algú m’hagués dit que acabaria participant en una carrera, m’hagués mort de riure. Però ho he fet, i he rigut, però de satisfacció, de veure que he estat capaç de completar-la, sola (malgrat la vaig començar amb companys), al meu ritme, però sense aturar, ni caminar… Vaig arribar a la “meta” cansada, però molt contenta. Havia corregut cinc quilòmetres, sense defallir! I no podria estar més orgullosa i satisfeta amb mi mateixa.

Cursa 004 web

A principis d’aquest curs des de l’escola dels nins ens varen donar l’oportunitat de formar part d’un grup de running. I m’hi vaig apuntar (de fet vaig ser la primera en entregar el paperet), però la cosa no va anar endavant i jo me’n vaig oblidar. Fins que a principis de febrer vaig rebre una cridada. Era l’entrenador, que al final es posava en marxa, i en aquell moment jo no sabia ni de que me parlava…

Des de llavors (concretament des de dia 1 de febrer), he continuat fent exercici pel meu compte, menjant sa i anant puntualment a entrenar tots els dilluns (són dos dies a la setmana però de moment només puc anar-hi un) i el resultat va ser la cursa de diumenge.

El dia abans de la cursa estava nirviosa, de mal humor i penedint-me d’haver-me fet la valenta. On vas? Si no seràs capaç de córrer ni la meitat! Qui te mana apuntar-te a una cosa d’aquestes? No veus que no estàs preparada? I altres preguntes i afirmacions semblants es passaren tot el dia pel meu cap.

Però al final, i desprès de que en Pere me renyàs (“ni tu mateixa te creus el que escrius, no deies que a partir d’ara series positiva?”) me vaig decidir, al cap i a la fi, que hi podia perdre a part de l’orgull i de la meva ja de per si baixa autoestima?.

I no me’n penedesc, perquè no només no he perdut res, sinó que he guanyat. He guanyat confiança en mi mateixa, he guanyat perquè he superat els meus reptes, he guanyat perquè m’he demostrat que soc capaç de fer coses que ni jo mateixa creia que podia fer. I he guanyat també, i sobretot, per totes les mostres de suport, les felicitacions i els ànims que he rebut. Gràcies als qui heu cregut en jo més en jo del que jo mateixa hi creia.

Cursa 005 web

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s