Cartes

Sempre que us xerr per aquí de na Júlia, la meva filla, és per contar-vos alguna de les seves ocurrències o queixar-me d’alguna de les seves trastades, i poques vegades ho faig per alabar-la. Idò avui serà una d’aquestes vegades, perquè, tot i que ens seguim barallant i me segueix posant a prova i “sacant-me de quici” com diu ella, la setmana passada va fer una cosa de la que em sent especialment orgullosa.

Al projecte de Filosofia 3/18 de l’escola, enguany treballen amb el llibre El carter joliu, (Allan i Janet Ahlberg. Ed Destino) un llibre que recull unes cartes especials, una disculpa de Rínxols d’Or als tres ossets, una postal per al gegant o una circular per a la bruixa, entre d’altres. I la veritat és que no tenc molt clar quin objectiu tenen a l’escola, però sí que se el que ha despertat el llibre en la meva filla. Les ganes de dir-li a la gent el que sent per ells, en forma de cartes.

Carter Joliu

La primera carta va ser la més especial. I no, no me la va escriure a mi ni a ningú de la família. Va ser per la seva mestra. Me va demanar un paper, i sempre que ho fa és per dibuixar, i vaig donar per fet que era el que faria… Però no, quan me va venir a mostrar el que havia fet, per veure si jo entenia la seva lletra i el que volia dir, em vaig quedar sorpresa, però també encantada.

Havia fet la lletra “guapa” i havia omplit la carta de “paraules dolces”, explicant a la mestra que l’estimava molt i donant-li les gràcies per tot el que li havia ensenyat. L’endemà la va dur a l’escola per donar-li i la mestra la va llegir en veu alta a classe. Na Júlia estava empegueïda i orgullosa a parts iguals.

Arran d’això la mestra ha decidit fer una bústia a classe per continuar escrivint-se cartes entre ells. I na Júlia ho ha continuat fent amb els amics. I jo estic encantada, perquè el caràcter que té i amb tots els nostres enfrontaments, veig que en el fons la meva filla és una bona persona (encara que a mi m’ho posi difícil), que assumeix el que sent i no té vergonya de dir-ho a qui pertoqui, (perquè no només escriu les cartes, també les llegeix ella mateixa als destinataris, per si de cas) una cosa que crec que hauria d’aprendre a fer jo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s