Noms (2)

Fa cosa d’un any i mig parlava per aquí de la tendència de la meva filla a posar noms als seus peluixos (ho podeu recordar aquí), i la cosa, lluny de disminuir ha anat en augment, i fins i tot ha canviat de registre, per dir-ho d’alguna manera.

Sempre he pensat, i no em cansaré de dir-ho, que la meva filla té una vida interior molt rica, però mai m’hagués imaginat que arribaria a aquest punt (algun dia us parlaré sobre el seu món d’invisibilitat i les seves converses via mòbil amb la mare del sol).

Idò bé, resulta que aquest estiu, seguint amb la tònica de batiar coses, ha tocat el torn a les seves aixelles… Sí, sí, als “sobaquitos” com diu ella. Així, tenim en “Limpín” (esquerra) i n’”Apestosín” (dreta), en funció de la suposada menys o més mala olor que fan. I no només els ha posat nom, que ja es greu, sinó que els hi parla!

Jo ja pensava que no podria sorprendre’m, però estava molt equivocada…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s