Desvirtualitzant

Aquest estiu, per moltes coses, està essent especial, diferent i els que me seguiu per les xarxes socials (com m’encanta dir això, com si fos algú!) ja sabeu més o manco del que us parl.

Sabeu que darrerament estic molt implicada amb el tema calça, teixir, knitting o el que li vulgueu dir, i he anat coneguent a través sobretot d’instagram (aquí teniu el meu per si voleu fer-li una ullada), diferents persones que formen part d’aquest món. Idò bé, la setmana passada les vaig conèixer en persona.

Es tracta de @noraya, @anchorvintage i @littlec_knits. Les dues primeres viuen a Mallorca i la tercera a Toledo, però elles ja s’havien desvirtualitzat l’any passat. Les tres fan coses fantàstiques i les admir (@littlec_knits fins i tot ha dissenyat per We are Knitters una de les meves webs de referència) i si no me podia creure que em seguissin (per instagram, clar), menys me podia creure que lis agradassin les coses que faig… I aprofitant que la darrera era per aquí, varem organitzar una trobada.

Lanera 002

D’esquerra a dreta @noraya, @anchorvintage, jo i @littlec_knits, crec que les nostres cares ho diuen tot!

Vaig carregar el cotxe (nins i au pair inclosos) i des de Can Picafort fèrem una excursió a Artà on viuen @anchorvintage i @noraya. Quedarem al Cafè Parisien («és xulíssim mamà, m’ha encantat aquest bar de les teves amigues ‘laneras’», Tomeu dixt i amb molta raó), de na @noraya i com va dir una d’elles era com si ens coneguessim de veritat, al món real i no només de comentar les nostres fotos!

Va ser una estoneta genial, si no tenim en compte que els meus fills la varen liar (res a veure amb la resta de nins que hi havia per allà), i ja em teniu a mi, granera en mà, intentant despenjar el «bolso» de ganxet de la meva filla que el germà li havia pres i llançat a dalt d’un arbre, on es va quedar enganxat, del fantàstic pati interior del Parisien, un quadro!

Per inmortalitzar el moment, que varen ser dues hores de xerradeta, rialles, canyetes i cigarrets, ferem fer una foto de les quatre, als que el meu fill va batiar com el «El club de las laneras», parafrasejant sense saber-ho, «El club de la calceta» de @littlec_knits.

Esper poder compartir amb elles molts més moments com aquests, encara que sigui amb els meus bitxos fent desastres! Gràcies nines, era la meva primera desvirtualització, i me va encantar!

Laneras 001

En realitat, teixir, el que es diu, teixir, va ser el que menys vàrem fer…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s