Borgen

Tenc una nova addicció… I aquesta és confesable. Es tracta de Borgen, una sèrie basada, en la política danesa, però que crec que és extrapolable al funcionament de les institucions polítiques en general, amb diferents matisos pel que fa als reglaments i als diferents nivells de cada una d’aquestes institucions.

La protagonista absoluta de la sèrie és Birgitte Nyborg, la líder del partit moderat que per una sèrie de circumstàncies (que no us cont per si de cas algú s’anima a veure-la), acaba essent la primera dona que ocupa el càrrec de primera ministra a Dinamarca. Borgen és el nom col·loquial de la seu del govern, el Palau de Christiansborg.

Borgen 003

He llegit en algun lloc que el nom dels partits polítics i dels mitjans de comunicació, que també tenen una gran part del protagonisme a la sèrie, són ficticis, però equivalents als existents actualment a Dinamarca.

La sèrie consta de tres temporades (i en dues setmanes n’he vist dues i mitja), i es centra en la figura de la primera ministra, les relacions a nivell polític entre els membres del seu gabinet (ja que governa en coalició amb altres partits) i les relacions del poder amb la premsa, a través de la figura de Kasper Juul, el cap de premsa de la primera ministra i un personatge un tant obscur.

Borgen 002

La ficció narra sense embuts com és la política per dins, les renúncies, els pactes, els favors, les influències, la lluita pels ideals i les mentides. Tot el bo i el dolent que té aquest món que a mi m’encanta. Però també presta atenció a com afecta aquest món a la vida privada i a l’entorn de les persones que tenen càrrecs de tanta responsabilitat com la primera ministra, els ministres, el cap de premsa o la presentadora estrella d’uns informatius públics.

Els actors que donen vida a tots els personatges són creïbles, són persones corrents. No se molt bé com explicar-ho. Són persones amb una aparença com la de qualsevol ciutadà, i per a mi això fa més real la seva interpretació. L’he intentat veure en versió original, però el danès és massa per mi, però tot i això me’ls crec.

Me crec la primera ministra preocupada per què no pot pujar la cremallera de la falda o té pressa per llevar-se els tacons, mentre negocia paquets legislatius, me crec el seu home que ha renunciat a la seva carrera per que ella pugui progressar, me crec les crisis d’ansietat de la seva filla adolescent, me crec l’ultraconservador, amb la seva pinta de ser-ho, me crec l’homosexual reprimit i el que ha sortit de l’armari, me crec l’editor del diari sensacionalista que es dedica a escampar merda, me’ls crec a tots, i això és el que més m’ha agradat de tot.

Borgen 001

Quan acabi els cinc capítols que me queden per veure, no se que miraré, hauré de cercar alguna sèrie per substituir-la, però el llistó està molt alt. Algun suggeriment?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s