Som un mussol

Ara ho entenc tot. El mal despertar, el despertador que sona i l’apac i sona i el torn apagar tres o quatre vegades, les poques ganes de xerrar i el que me costa posar-me en marxa sense un cafè. El fet de no tenir son i estar més activa quan els altres comencen a baixar el ritme. Tot té una explicació lògica. No és que no m’agradi aixecar-me prest, és que la meva naturalesa m’ho impedeix. Som una persona mussol.

L’altre dia, vaig topar amb un article a un dels blogs de l’edició espanyola del Huffington Post, que parlava de “La genialidad oculta de los que odian madrugar” (podeu llegir-lo aquí) i me va cridar l’atenció, sobretot per la segona part del titular. No és que jo me consideri un geni ni molt manco (l’autoestima alta no ha estat mai un tret característic del meu caràcter), però sí que odiï matinar, ho odiï molt.

L’article en qüestió al final no parla de genis com promet al titular, però sí que fa referència als ritmes circadians, als pics d’activitat de les persones anomenades mussols, perquè aquestes tenen (tenim) una major capacitat d’atenció i de concentració el vespre. La veritat és que vaig fer un alè.

Sempre m’havia sentit “inferior” a aquelles persones que s’aixequen amb el primer toc del despertador, posen un peu fora del llit i estan en marxa com si res. Dorm al costat d’una i no sabeu l’enveja que fa! Mai, en la meva vida, he estat capaç de fer-ho. De joveneta, quan estudiava havia de fer-ho a la nit, si me posava el despertador per fer una repassada, estava fet de jo, perquè no el sentia!

Però s’ha acabat! Ara ja se que “lo meu” té una explicació científica, és el meu cos que simplement és així. I com diu l’article els matiners no saben veure les nostres qualitats perquè quan nosaltres estam actius, ells dormen. L’inconvenient: aquesta societat no està pensada pels mussols.

Mussol 001

ENGLISH VERSION

I am an owl

Now I understand everything. The bad awakening, the alarm that sounds and I turn it off again and again, the fact that nobody can talk to me before my morning coffee… The fact of being more active and awake when others begin to slow down… Everything has a logical explanation. It’s not that I don’t like to get up early, it’s my nature that prevents me from doing it. I’m an owl person.

The other day I came across an article in one of the blogs of the Spanish edition of the Huffington Post, about “The hidden genius of those who hate to rise early” (you can read it here) and I was struck especially by the second part of the holder. Not that I consider myself a genius (high self-esteem has never been a hallmark of my character), but I hate to get up early, I hate it so much.

The article in question didn’t talk about geniuses like it promises, but it refers to circadian rhythms and the peaks of activity of people called owls because they have (I have) a greater attention and concentration span in the evening. The truth is that it was such a relief!

I had always felt “inferior” to those people who rise with the first touch of the clock, put one foot out of bed and are running as usual. I sleep with one of them and I bet you don’t know how much I envy him! In my whole life, I’ve never been able to do so. Since I was young, when I was studying I’ve always had to do it at night, because I wasn’t able to awake early to do it.

But this is over! Now I have a scientific explanation, is as simple as that fact that this is just the way I am. In fact, the article says the early birds can not see our qualities because when we are active, they sleep. The downside: this society is not intended for owls.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s