Per què, Uma?

Tenia preparat un post amb una reflexió més personal, però l’actualitat mana, i no he pogut evitar parlar d’aquest tema. L’espectacular canvi d’Uma Thurman. I dic espectacular en el sentit que és un vertader espectacle comprovar el que ha fet la cirurgia amb una de les que, al manco per a mi, era una de les cares amb més personalitat del cinema.

Tothom ha comparat aquest canvi amb el de Renee Zellweger, però, tot i que era igual de radical, a mi m’ha impactat molt més aquest darrer. Bàsicament pel que representen per a mi les dues actrius, més en concret el que representava per a mi Uma Thurman (la Zellweger no és el mateix).

Des de Les amistats perilloses (Dangerous Liaisions) fins a Kill Bill, per a mi Thurman ha representat sempre la personalitat per sobre del físic. Pensava que era un dona que prioritzava el caràcter, la feina ben feta, la naturalitat, per sobre de l’aspecte, que defensava envellir amb normalitat (és només tres anys major que jo) i sense amagar el pas del temps. Però veig que m’equivocava.

A mi m’agradava la cara d’Uma Thurman, la trobava molt guapa. No era una bellesa a l’ús, però tenia alguna cosa que la feia especial. Ara, no me diu res, és una més, no és lletja, però ja no és ella.

I aquesta és una sensació inquietant. Què has de sentir quan te mires al mirall i el reflex no és el teu? Quan la cara que veus no és la teva? Supòs que amb el temps t’acostumes, però no m’arriscaré a comprovar-ho…

Sempre m’he demanat que impulsa una persona a sotmetre’s de forma voluntària a un canvi tan radical. I consti que no estic en contra de la cirurgia estètica. Tothom és lliure de fer el que consideri millor per sentir-se a gust amb ell mateix, ja sigui per una malformació, un trauma o simplement perquè no t’agrada la forma del teu nas (en els dos primers casos ho trob justificat i tot!). Però és realment necessari arribar a aquests extrems? Segur que Uma Thurman es veu ara millor que abans? Val la pena passar per un procés complicat i dolorós (he vist molts capítols de Extreme Makeover-Cambio radical) per aconseguir això?

Jo som una persona insegura, sempre dubtant de les meves capacitats, de si faig les coses bé o no, me costa prendre decisions i moltes vegades no crec en jo tant com hauria de fer-ho, però mai en la vida se m’ha passat pel cap canviar el meu aspecte d’aquesta manera. Està clar que hi ha coses que milloraria, i en la mesura del possible, ho intent. Tots envellim, tots ens feim grans, ens surten arrugues i el cos ens canvia, però la meva cara és la que reflecteix tot aquest procés de viure i és la meva primera senya d’identitat, el que me fa diferent i única. Jo no estic disposada a canviar això, perquè el que realment som, no es canvia passant pel quiròfan.

Però bé, tal vegada el problema d’Uma sigui un altre…

uma

ENGLISH VERSION

Why, Uma?

I had another post with a more personal thought planned for today, but actuality rules, and I could not avoid talking about this topic. The spectacular change of Uma Thurman’s face. And I say spectacular because I thing that it is a true spectacle to check what has surgery done with one, at least for me, of the most personal faces of cinema.

Most people have compared this change with Renee Zellweger’s, but even that they’re equally radical, this last one shocked me much more. Basically for what the two actresses represent for me, more specifically Uma Thurman (with Zellweger is not the same).

From Dangerous Liaisons to Kill Bill, Thurman has always been above the physical appearance. I thought she was a woman who prioritized character, good work, naturalness, over the look, a woman who defended normal ageing (it is only three years older than me) and without hiding the passage of time. Now I guess that I was wrong.

I liked the face of Uma Thurman, I thought she was very pretty. She has a different beauty, but she had something that was special. Now, she isn’t ugly, but she isn’t the Uma I use to know any more.

And that is a disturbing sensation. What did you feel when you look in the mirror and the reflection is not you? When you see that face which is not yours? I suppose that with time you get used, but I won’t dare to check it…

I’ve always wonder what makes a person voluntarily undergo into a radical change. Stating that I am not against cosmetic surgery. Everyone is free to do what thinks is the best to feel better, either malformation, trauma or simply because you do not like the shape of your nose (in the first two cases I even justified it!). But is it really necessary to go that far? Does Uma Thurman feels better than before? It’s worth going through a difficult and painful process (I have seen many episodes Extreme Makeover) to achieve this?

I am an insecure person, always doubting of my abilities, thinking abut if I do things well or not. It is often difficult for me to make decisions and I don’t believe in me as much as I should, but I have never thought about changing my look that way. It is clear that I have many things that can be improved, and I try to do it as far as I can. We all grow old, we get wrinkles and our bodies change, but my face is where the process of living is reflected and where my first identity is. My face makes me different and unique. And I’m not willing to change it, because what I am cannot be changed through surgery.

Well, maybe Uma has a different problem…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s