De drets, exhibicions i altres històries…

Hi ha dies en els que llegir les notícies, que és part de la meva feina, m’indigna més del que m’indigna habitualment. I el dimarts 27 de gener va ser un d’aquests dies…

Cinc! eren cinc les notícies que d’una manera o altra m’afectaven com a persona, i sobretot com a dona, i és que miràs allà on miràs, tant a la premsa escrita, com a la premsa digital, com a les xarxes socials, es repetien les mateixes històries. I si d’una en una ja indignen, imaginau les cinc de cop!

Cronològicament, la primera que me va indignar va ser la “fantàstica” frase de la senyora (per no dir una altra cosa) Belén Esteban, en la que posava de manifest que tant d’anys de lluita per la igualtat no han servit de res, perquè té delicte que una dona de més o menys la meva edat (en una de l’edat de la meva padrina ho podria entendre, encara que no ho compartiria) sigui capaç de pronunciar, literalment, aquesta perla “No voy a dejar que un hombre coja la fregona mientras haya mujeres en la casa”. Ole!

Un parell d’hores més tard, me vaig topar amb aquest article al suplement Smoda del diari El País en el que parlaven d’un nou partit anglès, Justice for men and boy (J4MB). El seu mateix nom ja ho diu tot, però aprofundint un poc en el seu ideari, reclamen justícia pels homes i nins, injustament tractats per les dones, a les qui pretenen negar qualsevol dret a decidir, sobre la seva vida i, òbviament sobre el seu cos… Sense paraules!

Però aquí no acabava la cosa. Als principals diaris digitals i a les agències de comunicació es començaven a publicar els resultats d’un estudi sobre la percepció de la violència de gènere en menors de trenta anys. L’estudi conclou que un terç dels joves considera acceptable controlar la parella, i prohibir-li determinades conductes referents a la seva forma de vestir, les seves amistats i la seva feina. Estam parlant de joves de menys de trenta anys! Una altra vegada veus com anys de feina per la igualtat i contra la violència de gènere no serveixen de res!

I quan pareixia que la cosa no podia empitjorar més, apareixen les primeres notícies relacionades amb el nou govern grec. Un govern que a priori, al manco per les tesis que defensa i pel perfil del seu cap visible, serà igualitari. Idò no! Cap dona entre els nous ministres i només sis entre la quarantena d’alts càrrecs que formen el nou gabinet. Venga!

Però aquí no acabava la cosa. La gota que va fer vessar el tassó la vaig veure més tard, i és la que tenim més aprop, perquè fa referència a una “entitat” mallorquina, i citaré textualment “El Instituto de Política Familiar pide playas sin ‘top-less’ para ‘uso familiar’”. Ja hi som tots! El text és per riure, si no fos perquè aquesta gent ho diu molt en serio. Parla d’exhibicionisme, d’obscenitat, de falta de decoro i d’incomplir el codi penal! I tot perquè hi ha dones que volen anar sense la part de dalt del biquini a la platja, i això és dolentíssim pels nins… Ui sí, pobrets, tendran una de traumes!

Les actituds que recullen aquestes notícies són les realment perjudicials, les que converteixen les dones en objectes sexuals, i les situen per davall dels homes… Crec que hem fet les coses malament, molt malament. I no seguesc perquè m’encenc!

I vosaltres, que en pensau de tot això?

Sorry, but there’s no English version of this post. I’ll make it as soon as I can.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s