Biniaraix

Darrerament sortim més d’excursió (qui m’ho anava a dir a mi!) i he pensat que seria una bona idea compartir per aquí les rutes que anam fent. No ho faré de manera professional, amb una fitxa tècnica i indicacions del recorregut, perquè per això hi ha molts altres blogs que ja ho fan i ho fan molt bé (Mallorkids, Turisme Petit, i altres pàgines més especialitzades en excursionisme). Jo me limitaré a contar les meves vivències i impressions… No se si crear una secció nova i titular-la “Una palmesana d’excursió”, ja jutjareu vosaltres…

Biniaraix Collage

Fa un parell de setmanes anàrem d’excursió amb un grup d’amics de l’escola, amb els qui solem fer algunes sortides. Però uns li havien dit a altres i ens varem ajuntar més de quaranta persones, entre nins i adults. (Mamà, hi ha na Martina de Master Cheeeefffff!!!!).

La idea era fer una excursió senzilleta, apta per a tothom, ja que hi havia nins de dos i tres anys i adults (entre els que m’incloc) poc acostumats o no massa fans de l’excursionisme, i l’escollida va ser el barranc de Biniaraix.

No se de qui va ser la idea, però tant tant fàcil no era. Tampoc és que fos per a experts, però n’he fet de molt més senzilles…

Bé, a lo que anava. Deixarem els cotxes aparcats a Sóller i anàrem caminant fins a Biniaraix, des d’on surt pròpiament l’excursió. I, tot i que ens perdérem, finalment (i seguint les indicacions), trobarem el començament de la ruta.

El que sí que té de “fàcil” és el camí. Vull dir que està ben indicat, és ample i, sobretot al començament, està empedrat i és quasi quasi com una escala amb els escalons molt amples. Això sí, és una bona pujada, i tenint en compte que és un barranc, on no hi pega quasi mai el sol, us podeu imaginar com estava d’humit. I a la pujada res, el problema va ser a la baixada. Si no vaig patinar vint vegades, no en vaig patinar cap (vaig tenir mal als bessons de les dues cames com a quatre dies després…)

Nosaltres caminarem devers una hora i férem una aturada per berenar, sense esperar a trobar un lloc adient on fer-ho. Després de sentir milions de vegades “tenc gana”, “quan arribarem?”, “vull berenar” o “no aturam?”, al manco per part dels meus, decidirem aturar enmig del camí…

Biniaraix 002 web

Na Júlia, ben contenta després que li fessim cas i ens aturàssim a berenar…

Després seguirem, crec que més o manco una altra horeta, fins arribar a unes cases, on a una explanada que hi ha, decidirem dinar. Un grup de valents (entre els quals els meus fills) seguiren un bon tros més, i se que els va agradar molt, més que res perquè finalment havien deixat darrere “els lentorros”.

La veritat és que la pujada fins a aquestes cases és molt guapa. Hi ha salts d’aigua repartits per tot el camí i diferents “ponts”, tant de pedra com de maons, per anar travessant per damunt l’espècie de rierols que es troben al llarg del camí.

Biniaraix 009 web

Com podeu apreciar, la meva “soltura” per anar entre les pedres és impressionant…

Continuant caminant, s’arriba fins a l’Ofre, i continuant encara més, fins a Cúber. La que va des de Cúber a l’Ofre, és a dir, en sentit contrari, també l’he feta, però ja us la contaré un altre dia.

Com ja és quasi tradició, acabàrem l’excursió a fent un cafè i reposant forces, en aquest cas a Sóller. He de reconèixer que al final, m’ho vaig passar bé i que, malgrat tot, no va ser tan dur (llevat dels quatre dies de mal de cames, que pareixia Chiquito de la Calzada en la seva millor època. El record que me’n duc, a més del paisatge i les cares de satisfacció dels meus fills, és el comentari d’una de les excursionistes que anava amb nosaltres… “Amb el que fumes i com ets tu, estic molt sorpresa que hagis arribat tan adalt”. Conclusió: la meva fama me precedeix… i hi ha esperança pels ciutadans, fumadors i urbanites com jo!

Biniarraix 010 web

Amb en Tomeu, que havia caminat el doble que jo, arribant a Sóller i ja els dos bastant cansats…

ENGLISH VERSION

Biniaraix

Lately we start to go hiking more often. And I thought it would be a good idea to share the routes we’re doing here. I won’t be so professional, with a technical route and directions, because there are so many other blogs that already do it and they do it very well (Mallorkids Turisme Petit, and other pages that specialize in hiking). I will confine myself to tell my experiences and impressions… In fact, I’m thinking about creating a new section on the blog “A citizen of Palma across the mountains” judge yourself…

A couple of weeks ago, we went hiking with a group of friends, with whom we do some excursions. But one told others, and we finally were more than forty people, including children and adults. (Mum, that’s Martina from Master Cheeeefffff!!!!).

The idea was to make an easy walk, suitable for everyone, since there were children who were two and three years and adults (myself among them) which weren’t used to nor are hiking fans, and the chosen one was Biniaraix.

I’m not sure whose idea it was, but it wasn’t as easier as I thought it would be…

Well, that was it. We leave the car parked in Sóller and walk to Biniaraix, where the route starts. And even though we got lost, we finally (and following directions), find the beginning of the route.

The way is quite “easy”. I mean it is well indicated, is wide and especially in the beginning, is paved and is like a very wide scale with steps. Yes, it is a good climb, and considering that it is a ravine, where there the sun almost never gets, you can imagine how wet are the stones. Going up it’s quite easy, the trouble is going down. If I didn’t slip up twenty times, I didn’t do any. (Ask my legs, I had such a pain still four days after… )

We walk about an hour and we had a break for a quick snack before lunch. We didn’t wait to find a right place to do it, because after hearing a million times “I’m hungry! “, “I want a snack” or “Why don’t we stop?” (those were my kids), we decided to stop in the middle of the road…

Then we walk more or less another hour until we reach some houses, where there is an esplanade, and stopped there for lunch. A group of braves continued walking (including my children), and they told me they liked, mostly because they had finally left behind “the slow ones.”

The truth is that the rise to these houses is very pretty. There are waterfalls scattered throughout the way and different “bridges”, both stone and brick, to go through the kind of streams that are along the way.

If one wants to continue walking you’ll reach l’Ofre (a small mountain of Serra de Tramuntana), and if continuing further, you’ll get to Cuber, at the other side of the mountain.

As is almost traditional, we ended the tour having a coffee and resting, in Sóller. I must admit that at the end, It was a nice day and, despite everything, it was not so hard. From this day I have some good memories, the happy faces of my kids, the landscape and the comment of one of the hikers who went with us … “Knowing you and how do you smoke, I’m impress you’ve reach so high”. Conclusion: my reputation precedes me … and there is hope for smokers and city dwellers like me!

Biniaraix 006 web

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s