Estruquini

No se el nom exacte d’aquesta espècie de pastissets de merenga, però els que compràvem quan jo era petita (i no tant petita) al forn de Can Fresquet de Palma es deien així, “estruquini” (i que, per ser sincera, ni tan sols se si s’escriu així).

A la meva mare i a mi ens encantaven, i comprar 100 grams d’estruquini i passejar pel centre amb la bossa de cel·lofana oberta i menjant els estruquini era tota una festa.

Idò bé, va ser també ma mare la que va topar per casualitat amb la recepta d’aquests pastissos, que són els més semblants als estruquini que he fet mai i que no poden ser més fàcils de fer. Això sí, són molt empalagosos, però a mi, que no estat mai del dolç, m’encanten, i els meus fills van pel meu camí.

Estruquini 001 b

Ingredients:

300 g de sucre

3 blancs d’ou

(Amb aquestes quantitats en tenim un bon grapat, depenent del tamany que els faceu, però en podeu fer tants com volgueu, sempre tenint en compte que la proporció és de 100gr de sucre per cada blanc d’ou)

Posam els blancs d’ou dins un bol i començam a batre. En el meu cas jo us una batedora d’aquestes de varetes, perquè pujar merenga a mà no és el meu fort, i això que ho he intentat…

Quan comença a tenir una mica de consistència anam afegint el sucre a poc a poc, sense deixar de batre.

Quan la merenga té la textura espesa, és a dir, que quan voltes el bol no cau, ja està feta. Per als estruquini tampoc no és necessari que sigui tan espesa, però funciona millor per manejar-la.

Posam la merenga en una màniga pastissera, i en una palangana per al forn coberta amb paper de forn (sic), anam fent els nostres pastissets. Amb el forn calent a 120 graus, enfornam i els deixam coure una hora. I ja està! No me direu que no són facilíssims… (el que no puc dir és que sigui sans). Algú s’anima a fer-ne?

Estruquini 003 b

ENGLISH VERSION

Estruquini

I’m not sure about the name of this kind of little meringue pies, but the ones we bought when I was a child (and not so small) in a bakery called Can Fresquet in Palma were named “estruquini” (and, to be honest, I don’t even know how to write it), and that’s how we call them at home.

My mother and I loved them, and to buy 100 grams of estruquini and walk along the city center with that small cellophane bag was like eating a party for me.

It was my mother who came across the recipe for these pies, which are the more similar to those estruquini I’ve ever done. And it can’t be easier to do them. Yes, they are very, very, very sweet but for me, and I’ve never been a sweet lover, they’re delicious, as well as for my kids.

Ingredients:

300 g sugar

3 egg whites

(With these amounts you’ll have a handful of pies, depending on the size, but you can make as much as you want, always bearing in mind that the ratio is 100g of sugar per egg white)

First of all, you have to put the egg whites in a bowl and begin to beat. In my case I use a robot mixer because I can’t manage to beat meringue by hand.

When the egg white starts to have some consistency you have to add sugar gradually, whisking.

When the meringue has a thick texture, you’re done. For making estruquini you don’t not need to be that thick, but it easy to work with it.

You have to put the mixture in a pastry bag and then, in an oven tray covered with baking paper, you start making the pies. With oven up to 120 degrees, you have to put the tray in it and leave it for an hour. That’s it! It’s really easy, isn’t it? Anyone will try to make them?

Anuncis

2 thoughts on “Estruquini

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s