Dones

Pareix mentida que en ple segle XXI les dones encara haguem de demostrar que més enllà del fet de ser dones, som persones capacitades i amb habilitats per fer la nostra feina, per exposar les nostres idees i per prendre les nostres pròpies decisions.

Ara que el projecte de reforma de la llei de l’avortament sembla que no tira cap endavant, cosa de la que me n’alegr, dues notícies relacionades amb el tema de la dona m’han cridat l’atenció, i més que cridar-me l’atenció, m’indignen.

D’una banda, la designació com a entrenadora de l’equip espanyol de Copa Davis, Gala León, que tantes suspicàcies aixeca. Més enllà de la seva vàlua com a esportista i tècnica, que desconec, el que es critica és que sigui una dona la màxima responsable d’un equip format per homes. I l’excusa del vestuari em sembla de primer de primària. Algú ha vist mai una crítica perquè un home entreni un equip, del que sigui, format per dones? Crec que no hi ha res més a afegir.

I d’altra banda, el discurs de l’actriu Emma Watson a l’ONU en defensa de la igualtat de drets. Arrel d’aquesta intervenció Watson ha rebut amenaces públiques de veure la seva intimitat exposada en forma de la publicació de fotos seves despullada, per humiliar-la, si fins i tot hi ha un compte enrere que acaba demà! Només per haver-se declarat feminista, per reclamar el que és just. Davant aquest fet, crec que discursos com el seu són ara més necessaris que mai.

I se que ja m’hauria d’haver acostumat a coses com aquesta, que encara són molts (i moltes) els que pensen que les dones ens hauríem de limitar a la casa, la família i a unes determinades feines considerades més femenines (com a mestres o infermeres), postures d’un altre segle que encara avui tenen vigència.

Però me neg a resignar-me, perquè som dona, som mare i som professional, i no crec que les dues primeres coses m’incapacitin per a fer la tercera. I me molesta moltíssim que se’m qüestioni per això. Jo no he triat ser dona, evidentment, però sí he triat ser mare i tenir una carrera professional, millor o pitjor, però meva. Ningú no qüestiona que un home, que és pare, vulgui treballar i centrar-se en la seva carrera, és més, si decideix fer el contrari i centrar-se en la família, es criticat.

Les crítiques injustificades i les amenaces em semblen de covards. Què guanyen atacant una esportista, abans de donar-li temps de demostrar si està capacitada per a aquesta feina? Què guanyen amenaçant una actriu que defensa públicament allò en el que creu? L’única explicació que se m’ocorr és que tenen por, de veure que s’equivoquen, perquè les dones tenim raó i podem fer allò que ens proposem, encara que no sempre ens deixin.

Discurso-de-Emma-Watson-en-la-_54416246971_53699622600_601_341

ENGLISH VERSION

Women

It seems incredible to me that in the XXI century, women still have to demonstrate that beyond the fact that we are women, we are trained and skilled people, able to do our work, to present our ideas and to make our own decisions.

Now that the draft reform of the abortion law seems to be pulled forward, something that pleased me, two news, related to the topic of women caught my attention, I am outraged.

On one hand, the designation as coach of the Spanish Davis Cup team, Gala León, which raises many suspicions. Beyond its value as a sportswoman, which I don’t know, she has been criticized for the fact that a woman will head a team of men. And the excuse of the locker room seems to me of first grade. Has anyone ever seen a review for a man to train a team, which is made ​​up of women? I think there is nothing more to add.

On the other hand, the speech of actress Emma Watson at the UN in defence of equal rights. Following this intervention Watson has received public threats to view their privacy exposed as the publication of pictures of her naked, just to humiliate her. There is even a countdown that ends tomorrow! And all of this, just because she has declared herself feminist and claim for what is right. Seeing this, I think that this kinds of speeches are needed now more than ever.

And I know that I should have already gotten used to things like this, there are still many men (and many women) who think that we should limit at home, family and a certain tasks considered more feminine (such as teachers or nurses), thoughts from other century which are still relevant today.

But I refuse to resign myself, because I am a woman, I am a mother and I am a professional, and I don’t thing that the first two things incapacitate me to the third. And it bothers me so much when I’m questioned for that. I have not chosen being a woman, obviously, but I chose to be a mother and to have a professional career, better or worse, but mine. No one questions that a man who is a father, wants to work and focus on his career, besides if he decides to do the opposite and focus on the family, he is usually criticized.

Unjustified criticism and threats seem coward to me. What do they gain by attacking a sportswoman, before she has time to prove weather she is qualified or not for this job? What do they gain by threatening an actress who publicly stands up for what she believes? The only explanation I can think of is that they are afraid to see that they are wrong and women are right. We can do what we propose, even they don’t always leave us.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s