La casa del silencio

Una de les coses que sí faig sempre quan estic de vacances, més que de vacances, quan estam a Can Picafort, és desenganxar-me de la tele i tornar-me a enganxar a la lectura. A la terrassa després de sopar, amb la meva aigua i alguna cigarret, vaig passant pàgines que és un gust, i m’encanta. Aquests primers dies, he tengut temps d’acabar el llibre (l’únic) que me varen regalar pel meu aniversari, i m’ha encantat.

Havia llegit només uns capítols quan me’l varen regalar i l’havia deixat completament abandonat, ara l’he reprès, i l’he acabat. I he gaudit amb una lectura com feia temps que no ho feia.

Es tracta de La casa del silencio de Blanca Busquets (Grijalbo. 2013), i tot i que l’original és en català, a mi me varen regalar la traducció, que crec que és de la pròpia autora, al castellà. En la seva llengua materna no se exactament com serà, però en castellà m’ha encantat la seva manera d’escriure, amb frases curtes, amb una veu per a cada personatge.

La història és relativament senzilla. Una casa, un violí, tres dones i un pare i un fill músics ambdós, tot això lligat amb el Concert per a dos violins de Bach. Però enganxa, des del principi. Cada capítol, si és que es poden dir així, està protagonitzat per un personatge, que va contant el que pensa i el que sent. Però totes les històries, els pensaments, les sensacions i els sentiments, s’entrellacen fins a formar un conjunt, on totes les peces, essent aparentment inconnexes, encaixen.

Si no teniu lectura per aquest estiu, us el recoman.

la-casa-del-silencio

ENGLISH VERSION

The House of Silence

One of the things I always do when I’m on holidays, well, not really on holidays but when we move to Can Picafort, is forget about the TV and start again with one of my favourite hobbies, reading. On the terrace, after dinner, with my glass of water and some cigarettes, I keep on passing pages, and I love it. Those days I’ve had time to finish the book I got for my last birthday, and I like it a lot.

When I got it, I read few chapters, and I forgot about it. Now I restart it, and I finished it in a couple of days, and it’s been such a good reading.

The book is The House of Silence by Blanca Busquets (I don’t know the editorial, but I know that there is an English translation if anyone is interested in). The book is originally written in Catalan, but the one I have is the Spanish translation, and as far as I can say, I love the way she writes, with short sentences, and with a personal and different voice for every character.

The plot is apparently simple. A house, a violin, three women and a parent and son which are musicians, all of them mixed with the Concerto for Two Violins by Bach. And it makes you want more and more right from the beginning. Every chapter, if they can be called that way, is told by a different person, who tells what he or she is feeling and thinking. But all the stories, thoughts, sensations and feelings, even they’re quite different, make a whole, on all of these apparently disconnected pieces found they’re place.

If you don’t have reading for this summer, try with this one.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s