Diferent

Un dels primers posts del blog feia referència als càstigs i a la meva tendència a usar-los com a amenaces. Me demanava si servien per alguna cosa. I, tot i que encara no ho tenc clar, aquesta setmana he descobert que segons qui tipus de càstigs es poden convertir en alguna cosa positiva.

Ahir xerrant amb una mamà de a classe de Tomeu, va comentar que al seu fill només l’ha castigat una vegada. Una vegada! En quasi vuit anys! Ja està que cada nin és diferent i entén els càstigs de forma diferent, però jo, en només una setmana, la super amb escreix!

Tornant a l’inici, aquesta setmana, vaig castigar-los, als dos, a passar-se l’horabaixa junts sense barallar-se, sota l’amenaça d’un càstig pitjor. I va funcionar! Varen ser capaços de jugar junts i passar-s’ho bé (jo reia només de sentir-los riure a ells), sense pegar-se ni tirar-se res al cap.

Tot va començar perquè no es posaven d’acord a què ni on jugar i es començaren a cridar i a amenaçar. Els vaig avisar vàries vegades, però seguien amb la brega i vaig pensar que enlloc d’enviar-los cadascun a la seva habitació a pensar, castigar-los sense tele i aquestes coses que sol fer jo, el més pràctic seria obligar-los a fer allò que no volien fer, jugar junts. I va funcionar!

Se que sona un poc estrany que passar l’horabaixa amb el teu germà/germana sigui un càstig, però als dos minuts se’ls va oblidar que estaven castigats i varen gaudir d’estar junts i compartir jocs. No se si vaig fer bé, però per ells va ser un dels horabaixes més divertits de la setmana! Haurem de posar en pràctica més sovint això dels càstigs “diferents”.

 I ja ho sabeu, qualsevol comentari o suggeriment serà benvingut!

ENGLISH VERSION

Different

One of the first posts of this blog was about punishments and my tendency to use them as threats. I wonder if they were useful. And although I still don’t know it, this week I found out that according to type of punishment it can turn into something positive.

Yesterday chatting with Tomeu class’ mum, she said that she has only punish her son once. Once! In almost eight years! I know every child is different and understands punishment differently, but in just one week, I exceeded by far!

Return to start, this week, I punish them both to spend the afternoon together without fighting, under the threat of a worse punishment. And it worked! They were able to play together and have fun (I laughed just to hear them laugh), and they didn’t hit each other or throw anything into each other’s head.

It all started because they didn’t agree neither where or what to play and began to shout. I warned them several times, but they continued fighting and I thought that instead of sending them to their rooms to think, to punish them without TV and the stuff that I usually do, the more practical would be to force them to do what they didn’t want to do, play together. And it worked!

It sounds a little strange that to spend the afternoon with your brother/sister is a punishment, but in two minutes they forgot they were punished and they enjoy being together and sharing games. I don’t know if I did it right, but that was one of the most entertaining evenings of the week! I should think about setting up more often this “different” punishments.

And you know , any comments or suggestions are welcome!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s