Cercant l’au pair perfecta

Ja ha arribat el moment! Comença un dels períodes més estressants de cada any, la recerca de l’au pair perfecta!

Se suposa que ja hauria de tenir una certa experiència, perquè aquest serà el quart estiu que tendrem au pair, però així i tot, me pos nerviosa i molt amb tot el procés.

Nosaltres ho feim a través d’una web especialitzada en el tema, i el primer de tot és crear-te un perfil i resumir, en poques paraules, qui som, perquè cercam una au pair i que esperam d’ella. Dit així no sembla massa difícil, però a l’hora de la veritat, me costa, perquè vull donar una bona impressió, però també vull ser clara amb les meves exigències.

Un cop fet això, la maquinària es posa en funcionament, i comença la veritable cerca. I aquí és quan comença a complicar-se. Els primers anys, era jo la que revisava els perfils i enviava sol·licituds a totes les al·lotes que me semblava que podien encaixar amb nosaltres, però entre les que jo enviava i les que rebia la cosa se me’n va anar de les mans.

Ara només enviï les que realment m’interessen, i esper a rebre les sol·licituds de les au pairs que cerquen famílies. I això sí que és una locura. Per què us faceu una idea, en la primera mitja hora després de registrar-mos (i era el vespre tard) vaig rebre cinc sol·licituds, al matí següent ja en tenia més de trenta. I s’han de contestar les sol·licituds, per rebutjar-les si des del principi consideres que no és el que cerques o per demanar a la persona en qüestió més informació.

I aquí comença l’agobi per a mi. N’hi ha algunes amb les que tens molt clar que no, perquè no responen als criteris de filtratge que has establert en el teu perfil, però són una minoria. I al principi, quan encara no ho tens clar, a mi me fa por descartar, per si de cas després no trob res que m’agradi més. Ara mateix estic en aquesta fase.

Pel que m’ha passat els altres anys, us puc dir que, com més temps passa, més sol·licituds vaig rebent i ja no mir tan prim a l’hora de descartar, i qualsevol petit detall fa que la balança s’inclini cap a un no o cap a un potser. Després, amb les que ja tens una mínima relació de diferents missatges, i “coneixes” una mica més, comença a pesar el tema personal, com s’adreçen a tu, quin tipus de foto tenen, si te passen referències, etc… Fins que en algun moment canvies el xip perquè el temps s’esgota i te decideixes per una.

A partir d’aquí la relació amb l’escollida és diferent. Aprofundeixes més en temes personals, vas concretant feines, dates d’arribada i partida, fins que arriba el dia que ha de venir. Durant tot el procés passes pena, al manco jo, perquè és una persona desconeguda amb la qui deixaràs els teus fills… Penses si t’hauràs equivocat, sí t’haurà enganyat i no és com t’havia dit que era, si li agradareu com a família, si estarà a gust… Argh!

En el nostre cas, de tres que hem tengut hem encertat de ple amb dues, la primera de totes, Anna i la darrera fins ara, Lorena, la d’enmig va ser un fracàs, ja que al mes de ser aquí ens va deixar perquè havia trobat una feina. Esper enguany tornar a encertar! Ja us contaré!

I ja ho sabeu, qualsevol comentari o suggeriment serà benvingut!

ENGLISH VERSION

Finding the perfect au pair

Time is here! Now begins one of the most stressful periods each year, finding the perfect au pair!

I’m supposed to have some experience, because this will be the fourth summer that we’ll be hosting au pair, but even though I get very nervous with the whole process.

We do it through a website specialized in it. First of all, you have to create a profile and summarize in a few words, who we are, why we want an au pair and what do we expect from her. It dosen’t seem too difficult, but to be true, it’s hard for me, because costs me because I want to make a good impression of my family, but I also want to be clear with my requirements.

Once this is done, the machine starts running, and the real search begins. And that’s when it starts to get complicated. The first year, I was the one who read the girls’ profiles and send requests to all of them that seemed to me that they could fit us, but between those who received and those that I sent that was a big mess.

Now I just send applications to those I’m really interested in and I wait for applications from au pairs seeking families. And this is crazy. Just to make you an idea, in the first half hour after I sing in the page (and it was late at night) I got five applications, the next morning there were more than thirty. And you have to answer the applications, rejecting them if you consider that it is not what you want or ask the person you may be interested in for more information.

From now on I get really stressed. There are some people that you know for sure that you have to say no, because they not meet the criteria that you have set in your profile, but they are a minority. All of the other have something that could interested you, and at the beginning I’m afraid of saying no too quickly, just in case I couldn’t find someone later on. Right now I’m at this stage.

As I know from previous years, I can say that the more time passes, the more requests I receive and I reject them more easily, and any small detail makes the difference between no or maybe. Then, with the ones you have a minimal relationship after several messages, and “know” something more it begins a personal item, such as the way they talk or write to you, what kind of pictures tdo they have or send, references, and so on… The something change, time is running out you finally make a decision.

From there the relationship with the one you’we chosen is different. You get deeper into personal issues, arrival and departure dates, likes and preferences, until the day arrives, she is here!Throughout the process I get worried, because after all she is an unknown person who you’ll leave your children with… and I start thinking that I may have made a wrong decision, or that she could have cheated me, I don’t know if she will like our family, or will she be comfortable … Argh !

In our case, we have had three au pair. With two of them it’s been a great success, first of all , Anna and the last so far, Lorena, the middle one was a failure, because she left us after a month after finding a job. I hope this year I will manage to find another good one! I’ll tell you!

And you know, any comments or suggestions will be welcome!

 

Anuncis

5 thoughts on “Cercant l’au pair perfecta

    • Gràcies! La veritat és que enguany ha anat tot molt ràpid i ja tenc tres “finalistes”, però continuen arribant sol·licituds… I m’estrès, perquè no estàs mai segura d’haver escollit la toca o haver descartat alguna que podria ser bona!

  1. Retroenllaç: Prioritats | What's in my head?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s