El joc de l’oca

Jo pensava que amb tanta consola de jocs i aparells electrònics els nins d’avui en dia ja no jugaven a jocs de taula, com el joc de l’oca, al que tantes vegades jugarem els meus cosins i la meva germana a les sobretaules d’estiu a la Ràpita quan passàvem les vacances junts.

Supòs que pensava això perquè la meva referència en jocs infantils són els meus fills, els seus amics i els fills dels meus amics, i mai haviem xerrat o els havia vist jugar ni a l’Oca ni a cap altre joc semblant. Idò estava equivocada, molt equivocada.

L’altre dia, en una sobretaula d’un dinar familiar, la meva filla i el seu cosí, per iniciativa pròpia, tragueren el taulell d’un joc de l’Oca de fa al manco trenta anys, i començaren a jugar.

Il·lusa de mi, vaig anar cap a ells amb la intenció d’ensenyar-lis les regles i explicar-lis com es juga… No va fer falta. Al cap d’una estona es va afegir el meu fill i ja els teniu els tres, juga qui juga, ben entretinguts i sense prestar atenció a cap altre cosa.

Interactuaven entre ells sense discutir, respectant les normes del joc, sabent-se les cançonetes (“de oca a oca y tiro por que me toca”, “de puente a puente y tiro por que me lleva la corriente”…), vaig estar una bona estona mirant-los i passant-ho bé veient com ells s’ho passaven bé. I, per descomptat, recordant com m’ho passava jo quan era com ells.

Hi ha coses que no canviaran mai…

I ja ho sabeu, qualsevol comentari o suggeriment serà benvingut!

Oca web

ENGLISH VERSION

The game of goose

I thought that with so many electronic games and things such as wii or play station nowadays the children no longer play board games like the game of goose (I’m not sure but I thing is something like snakes and ladders), which I played so many times with my cousins and my sister in summer when we went on holidays together at my grandparent’s in La Rapita .

I guess I thought that, because my reference in children games are my own children, their friends and my friends’ children, and I have never seen any of them talking about or playing that goose game or any other similar. Now I know how wrong I was.

The other day, after a family lunch, my daughter and her cousin, on their own initiative, took an old board of the goose game (which was at least thirty years old), and they began to play.

I went towards them with the intention of teaching them the rules and explain them how to play… I was such a dreamer! It wasn’t necessary at all, they knew exactly how to do it!. After a while my son joined them and the three children keep on playing quite a long time without paying attention to anything else.

They interacted with each other without arguing, respecting the rules of the game, singing those little songs people use to sing in some of the boxes… I was looking at them and I had fun watching them having fun. And of course, I remembered how I like it when I was their age.

There are some things that never change…

And you know it, any comment or suggestion will be wellcome!

Anuncis

3 thoughts on “El joc de l’oca

  1. Tu ponles el monopoli. No recuerdo ninguna partida que acabara bien. Todas acababan con el tablero por el suelo, haciéndonos trampas, compinchandonos para hundir a alguien…. Puffff

    Monopoli, monopoli!!!!

    • Prefiero esperar un poquito! Que Tomeu es como yo y tiene muy mal perder!

      De todos modos, podemos intentarlo antes con el Pictionary, la trampa de tu hermana y la mia es memorable!

      Besos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s