De prínceps i princeses

Aquesta setmana la cosa ha anat de prínceps i princeses…

Fa dos dies, en el projecte de baül dels contes de la classe de na Júlia, ens ha tocat llegir Hi ha res més avorrit que ser una princesa rosa? Un conte que ens fa reflexionar sobre el sexisme en la infantesa i el perquè de les nines volen ser princeses, i les princeses defensen el seu dret a ser nines.

D’altra banda, ahir vaig llegir un article en un blog sobre maternitat, que parlava també del mateix, d’intentar que les nines tenguin un altre model de comportament, més proper a les dones reals, o a aquelles anomenades “pioneres”.

I quan estava donant-li voltes al tema, pensant en el sexisme de la nostra societat, en què aquests comportaments s’han de desterrar i hem d’intentar que els nostres nins no segueixin aquests patrons, va i comença el programa “Un príncipe para Laura”, i totes les meves reflexions, intencions i principis se’n van a fer punyetes.

He de reconèixer que m’encanta. L’any passat ja me vaig enganxar a la primera edició i enguany vaig pel mateix camí. Per si no sabeu de què va, el programa tipus “dating show” (crec que es diu així), consisteix en una al·lota (i la tal Laura en aquest cas és mallorquina), que cerca parella i ha d’escollir entre 24 pretendents.

El que enganxa, al manco en el meu cas, és la producció, el guió, el muntatge dels vídeos, i els “cavallers” que volen convertir-se en el príncep de Laura. Està plantejat com un conte de fades, on la presentadora és la bruixa i la princesa i els seus consellers van posant a prova als cavallers per tal d’escollir la parella ideal.

Els pretendents, buf! N’hi ha de tot tipus. Guapos que no ho son tant però s’ho creuen, un lluitador de pressing catch, un friki de les matemàtiques, un bomber, un expert en la prevenció d’atacs zombies, un “indagador de la ment humana” que fa garrapinyades, un imitador de Vegeta (sí, el de Bola de Drac), que va restret i un addicte a prendre el sol, per posar només alguns exemples.

Aquest programa contradiu tot el que el llibre i l’article i jo mateixa defensam. A vegades pens que els responsables del “show” són els primers que s’enriuen del sant i de la festa, no ho se, però és tan divertit…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s