De refugi

Aquest cap de setmana, l’hem passat a un refugi. Bé, no ha estat exactament tot el cap de setmana, més bé ha estat un dia. Però a mi ja m’ha bastat!

Abans de res, he de reconèixer que jo som molt “urbanita”, m’encanta la ciutat, els carrers, el renou, tenir-ho tot aprop, no haver d’usar el cotxe si no vols, que el més semblant a la natura sigui el parc de davant ca nostra i el més semblant a una excursió sigui “patejar-se” el centre de Palma. Així que ja us podeu imaginar el que suposa per a mi agafar la motxilla i anar a passar un dia (amb la seva nit) a un refugi de muntanya amb els nins i els seus companys (amb pares inclosos, erem 29 persones!).

Idò sí, aquest cap de setmana hem anat al refugi de Muleta, al port de Sóller. I sí, és molt guapo, molt tranquil i tot el que vulgueu, però no és “lo meu”.

Per començar, ens enredarem el matí i partirem tard. Havia de fer el dinar, preparar el sopar i la roba per l’endemà, a més de llençols, sacs, etc… Pareixia que haviem d’estar fora quinze dies… La carretera per arribar-hi, ni us cont. En ser allà va resultar que no podiem entrar els cotxes, i carrega motxilles per amunt (un tros curtet que a mi se me va fer llarguíssim). Com que arribarem els darrers, ja estaven agafats els llits i ens va tocar dormir un adult amb un nin a cada punta de l’habitació.

Després de deixar les motxilles, treu el dinar i comença a córrer darrera els nins perquè allà, en mig del no res, no hi havia qui els fes seure i menjar. Cafetet (gràcies Camino) i… excursió! Aaargh!

A mig camí ja no podia amb la meva ànima i després d’alguns intents frustrats (“segur que no vols tornar cap al refugi Júlia?”, “encara no estàs cansat, Tomeu?”), me vaig plantar i vaig aconseguir tornar, i no vaig ser l’única!

Per sopar haviem de torrar, i no sabiem si podriem perquè feia una ventada. Quan va haver arribat tothom de l’excursió, i passada una estoneta amb un parell de cervessetes, tocava demanar permís per encendre foc i començar a fer caliu! Al final, el vent va aturar una miqueta i ens va faltar temps. Poc abans de les vuit ja teniem el foc encès i comença a treure “trastos”, la carn, les pinces, plats, i amb tants com erem, quan has acabat de torrar els teus nins ja no tenen ni gana…

Arriba un altre moment crític, pijames, rentar dents, anades al banyo, bots d’un llit a l’altre, “puc dormir amb en X o na Y?”. Quan finalment la cosa sembla controlada i ens seiem els papis a pendre una copeta abans d’anar a dormir (que ens apaguen la llum a les 23h), comença la desfilada de nins cap al menjador. Quan sentiem les passetes ja feiem apostes per veure quin de tots ells era el que baixava.

Deu minuts abans de l’apagada de llums, toca el mateix ritual d’abans d’anar a dormir, però en mode adult. I arriba l’hora de ficar-se al llit. A mi me va tocar dormir amb na Júlia, perquè són lliteres, no m’agrada dormir a dalt i no volia que ho fes ella…

S’apaguen els llums, els nins es van adormint i a poc a poc també els pares. Es veu la resplendor d’algun telèfon o d’una tablet i poc a poc es fa el silenci. En aquest moment, comença un concert de roncs a vàries veus, i quan m’acab de quedar dormida es sent un renouer. Algú ha caigut de la llitera, no s’ha fet mal (si és que ja ho deia jo). Passat l’ensurt, torna el silenci. Na Júlia sommia, me rapinya i al cap de tres minuts me diu si li puc fer de peluix perquè no n’ha duit cap, se m’aferra, m’empeny, més renou, algú té tos… I per acabar de rematar-ho, canvi d’hora!

Els nins s’ho han passat bomba i jo he tornat a casa rebentada, morta de son, amb la contractura cervical que me torna a donar guerra i les cames baldades de caminar per les pedres. He assegurat que no tornaré anar a un refugi fins que els nins siguin grans i ja hi puguin anar sols, el que vol dir que no hi hauré d’anar… El mateix vaig dir fa dos anys, i l’any passat… Si és que al final, i malgrat tot, m’ho pas bé!

Vistes Muleta

Vistes del Port de Sóller des del refugi de Muleta, un diumenge tapat! Espectacular!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s