El darrer (d’una dècada)

Dilluns tancaré una dècada. Ja se que estic una mica pesadeta amb aquest tema, però aquestes coses no passen cada dia, ni cada any. I l’altre dia, xerrant amb la “jefa” me’n vaig adonar d’una cosa, com li vaig dir a ella: crec que lo millor de la meva vida m’ha passat aquests darrers deu anys.

D’ençà que vaig fer els trenta, una edat que no me va saber greu cumplir, m’he casat, he tengut els meus dos fills, he creat la meva pròpia família, m’he establert a la feina, he viatjat, he fet nous amics i he conservat els que valia la pena conservar. He descobert noves aficions i habilitats que no sabia que tenia i he desistit en altres, que definitivament no eren per jo. He encetat nous projectes i n’he descartat molts altres per impossibles. M’he equivocat en moltes coses i he encertat en algunes altres. He patit amb la malaltia o els problemes de gent molt propera i m’he alegrat amb les seves alegries. Però sobretot, he viscut.

En definitiva el balanç és, amb molta diferència, molt positiu. Tant, que crec que la dècada que estic a punt de començar no serà millor. Igual, potser que sí, millor, és molt, molt, molt difícil.

Aquest és el darrer post d’una “trentanyera”, i també serà el meu darrer cap de setmana com a tal. Així que el pens aprofitar al màxim. És com quan s’està acabant el capítol d’un llibre o una sèrie, que no vols que s’acabi, perquè t’està agradant molt, però també vols saber com continua el següent. I a partir de dilluns, n’encetaré un de nou. Intentaré no ser massa pesada amb el tema.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s