Canvis

L’altre dia, després de dinar amb la família en un restaurant se me va acostar la meva filla, es va seure damunt jo i va començar a besar-me i abraçar-me. I quan fa això me preocup. Na Júlia no és especialment carinyosa, així que la majoria de vegades que fa això, me preocup…

Júlia: Te puc demanar un favor? Només si tu me deixes, eh…

Jo: Què vols?

Júlia: Te vull molt, però… Puc canviar de mamà?

Jo: Com canviar de mamà?

Júlia: Sí, tu ets la millor mamà, però en vull una altra…

(En aquest moment ja no sabia si riure, enfadar-me o què fer, i la vaig deix que acabàs de xerrar)

Jo: I ja saps quina vols?

Júlia: Sí, na X

Jo: I això vol dir que ens canviam i jo me qued amb en X

Júlia. No, a tu ja te basta amb en Tomeu…

Jo: Una cosa més Júlia, si dius que som la millor mamà del món, per què me vols canviar?

Júlia: Perquè ja estic avorrida amb tu…

Au idò!

Advertisements

2 thoughts on “Canvis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s