Una desaparició i altres històries

La veritat és que me sap greu haver perdut un dels meus hàbits més arrelats. Abans d’anar a dormir, sempre (i sempre vol dir sempre) llegia. M’era igual l’hora, el temps que fes, si estava cansada o tornava de marxa, sempre llegia. Ara me costa molt fer-ho, i no només per la falta de temps o el cansament que arrosec, sinó també perquè darrerament els llibres no me criden l’atenció de la mateixa manera. I me fa molta ràbia. Jo, que presumia d’estar al dia de les novetats literàries…

A la meva llista de propòsits per a l’any 2014, vaig incloure el de recuperar aquest bon costum, i encara no puc cantar victòria, però crec que ho aconseguiré. Perquè a mi llegir m’agrada, m’agrada molt. I de moment m’he acabat una novel·la, i estic començant-ne una altra, que ja és molt.

Acab d’acabar-me (valgui la redundància), la que en teoria era una de les novel·les de l’any (passat), La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joel Dicker. I m’ha agradat!

Portada Harry Quebert

És una novel·la de crims sense resoldre, que parteix de la troballa del cadàver d’una jove de 15 anys al jardí d’un escriptor ja madur amb qui va tenir una història fa més de trenta anys en un poble de l’Amèrica profunda, narrada per un jove escriptor deixeble i amic del primer. D’ençà de la seva desaparació, fa 33 anys, ningú no ha tornat a saber res de Nola.

Tot i que com ja he dit, m’ha agradat, crec que enganxa al principi, però es va desinflant, fins que cap al final torna a agafar aire, per arribar a un desenllaç que, al manco en el meu cas va ser així, per eliminació, no és tan imprevist com voldria.

No se si l’autor s’ha inspirat en algun cas real, o ha pres com a referència les principals teories sobre les desaparicions i els crims sense resoldre, però a mi m’ho ha semblat. Així com també m’ha semblat que hi ha massa coincidències (i no puc dir res més…) Supòs que li pos algunes “pegues” perquè tenia moltes esperances posades en el llibre, que al final no s’han complert del tot.

I ara he començat Daniela Astor y la caja negra, de Marta Sanz, un regal de Reis del meu germà. D’aquesta novel·la no n’havia sentit a xerrar i l’he encarat d’una altra manera. Duc molt poquetes pàgines, i encara no m’he enganxat, però el meu germà sol encertar amb els meus gusts, no se si per casualitat o per intuició, però ho fa…

Maquetaci—n 1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s