“M’agraden les persones”

Avui anava a escriure sobre el fet que he estat capaç de cumplir un dels meus propòsits d’any nou, el de reprendre l’hàbit de la lectura i finalment he acabat el llibre que vaig començar fa dos o tres mesos La veritat sobre el cas Harry Quebert, però he tengut una conversa amb el meu fill que m’ha fet deixar aquest tema per un altre dia.

Tot ha començat perquè son pare l’ha renyat per dir una paraulota, “maricón”, i ell estava tot compungit perquè no sabia que era una paraulota i no sabia que significava, i ha passat el que havia de passar més prest o més tard, “que significa aquesta paraula, perquè és una paraulota?”

I li he explicat, que hi ha homes o dones als qui agraden més els mateixos homes o les mateixes dones com a parelles, que no els “contraris”. La seva resposta espontània ha estat brutal, “i què?, no passa res. I per això els insulten?” La seva cara d’extranyesa era impressionant.

He intentat explicar-li que hi havia altra gent al qui no lis agradaven aquestes persones i per això els insultaven, i que hi havia altres paraules per referir-se a ells que no eren insults. El final de la conversa també ha estat genial “a mi mamà, m’agraden els nins i les nines, m’agraden totes les persones”

Ole! M’he sentit la mare més orgullosa del mòn!

Anuncis

One thought on ““M’agraden les persones”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s