Rebel·lia i avorriment

M’està costant moltíssim mantenir un dels meus bons propòsits d’enguany, el de no perdre els nirvis tan prest amb els nins. Tant un com l’altre estan passant per una fase que me resulta molt difícil de manejar. Na Júlia es rebel·la i en Tomeu s’avorreix. I un i altre aconsegueixen fer-me perdre els nirvis.

La nina ho qüestiona tot i duu la contrària per sistema. Si tu li vols fer una cua, ella vol els cabells amollats; si el germà vol jugar amb ella, ella vol estar sola; si li demanes que col·loqui una cosa, la descol·loca; i munta uns drames que pareix que l’estam matant, ens acusa de ser mals pares i estimar més el seu germà. Li és igual on siguem, al carrer, a casa, a l’escola, de visita, si no pot fer el que vol, la lia, i ens fa empegueir, i se n’aprofita. El pare de la criatura diu que feim duels de caperrudes, però jo estic convençuda que no he de cedir. No hem de deixar que faci el que li surti dels nassos, té cinc anys, i si ara cedim, amb quinze haurem de cridar a l’”Hermano Mayor” de la tele perquè la situació se’ns haurà anat de les mans.

Amb això no vull donar a entendre que sigui una nina dolenta. És encantadora i molt carinyosa, quan vol és col·laboradora i també és molt independent, és molt viva però té aquests moments de rebel·lia que me superen. Moltes vegades pens que això no és una fase, que és part del seu caràcter i que haurem de conviure amb això tota la vida.

I en Tomeu, en Tomeu s’avorreix (o s’abur com diria ell). No sap estar més de cinc minuts fent el mateix. I està obsessionat amb les video consoles, el mòbil i la tablet i la tele. Qualsevol cosa que impliqui una pantalla. Fora d’això, s’avorreix. I, evidentment, li tenim “racionat”. Juga a la wii un pic per setmana, i si ha complert amb les feinetes de l’escola. I el mòbil i la tablet, quasi no li deixam. La tele s’apaga a les vuit del vespre i la veu més o menys una hora. I, clar, s’avorreix, i no deixa de repetir-ho!

En el seu cas si que crec que és una fase, que quan trobi una altra cosa que l’interessi i entengui que hi ha coses interessants més enllà de les maquines, se li espasarà. Però mentre s’avorreix, i ens ho recorda a totes hores, i aconsegueix acabar amb la meva (ja per defecte) poca paciència.

Alguna idea, tàctica, suggeriment o consell per combatre aquestes situacions?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s