Objectiu Bikini

Encara és un poc prest per parlar de bikinis, i més ara que comença a fer fred de veres, però com no m’hi possi ja, no arrib!

La meva data límit per començar és la setmana que ve, després de Sant Antoni i San Sebastià, tot i que ara estic en fase preliminar, que bàsicament consisteix en intentar controlar els menjars, tornar a un horari i uns menús més o menys variats, començar a cuidar els sopars (eliminant de forma progressiva els hidrats el vespre) i reprendre l’hàbit d’anar caminant a la feina després d’unes setmanes sense fer-ho.

La setmana que ve, comença la fase un, que consisteix en començar a fer exercici amb la meva “amiga”, l’elíptica, també de forma progressiva, després de quasi dos mesos sense fer-ne Començam amb dos dies d’exercici per setmana, augmentant el temps de les sessions de setmana en setmana. Aquí sí que intent fer més bonda amb el menjar, sense fer exactament dieta, però vigilant els greixos i variant les coccions (bollit, torrat, al forn…) El primer dia d’aquesta setmana me pesaré i a partir d’aquí començaré a anotar progressos (sempre que n’hi hagi, clar), tant en el pes com en la “quantitat” d’exercici.

La fase dos té una data de començament indeterminada, més que res perquè he d’aconseguir superar la primera fase. Quan arrib als 45 minuts tres dies per setmana d’exercici i no enyorn els plats de pasta per sopar, comença aquesta fase, que ja és de manteniment.

Pot semblar un pla un poc doiut, però entre el mes d’abril de 2012 i el mes de maig de 2013, seguint més o manco aquest pla, vaig aconseguir perdre sis quilos (alguns dels quals ja he recuperat), dels set o vuit que me’n sobraven. És molt de temps per tant poc quilos, però no vaig passar gana i vaig posar-me en forma de cara a l’estiu passat. Ara m’he tornat a desbaratar una mica, sobretot durant les vacances (tant les d’agost com les de Nadal), i ara toca compensar.

La meva meta és pesar 53 quilos (i ara mateix no se quants n’he de perdre per arribar-hi), però no és un tema que m’obsessioni, i crec que tenc temps suficient per aconseguir-ho. M’ho prenc amb calma, i de tant en tant me bot les meves pròpies normes, i si me ve de gust una canyeta, unes patates frites o un pa amb oli, m’ho menj sense problemes…

En el fons, crec que l’important és estar a gust amb un mateix, però sense fer disbarats per aconseguir-ho, essent conscient que els miracles no existeixen, que ens hem de posar metes realistes i que amb un poc de voluntat, és possible.

Ja veurem com va enguany!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s