#matancesday2013

Ja hem fet les matances d’enguany. No és que siguin les nostres, hi anam de convidats, però jo quasi me les sent com a meves. Perquè a mi, m’encanta anar de matances, i ja fa un parell mallorquí d’anys que hi anam.  M’ho pas molt bé, acab cansada, però contenta.

De més joveneta anàvem a matances a ca uns amics dels meus pares, i ja m’agradava, malgrat em tocàs sempre fer una de les feines més desagradables (fer budells nets). Ara anam a ca els pares d’un amic nostre, a Pòrtol, i ja no me toca fer aquesta tasca (que tradicionalment correspon a les més velles i les més joves i és una de les moltes que estan assignades a les dones), però m’agraden igual, o fins i tot més, perquè ara les disfrut. M’agrada embrutar-me les mans i no me molestar l’olor. M’agraden les rialles que feim mentre fermam botifarrons o cosim sobrassades. M’agrada que per un dia ens oblidam del què passa al món…

Com en el cas de les sopes mallorquines, cada casa és diferent a l’hora de fer matances i les feines, les receptes, el berenar, el dinar, la repartició, varia sempre, encara que el resultat és pràcticament el mateix: sobrassada, llonganissa, botifarró, saïm…

Hem arribat ben prest a Can Delaigua, encara no eren les nou, i ja hi havia molta feina feta. Evidentment el porc ja era mort i fet peces, els ossos ja eren a l’olla, el saïm també i es començava a capolar la carn amb la mica de xulla del que seria després la sobrassada i la llonganissa. Dues dones feien els budells i la madona de la casa tallava la carn, el llom, la xulla i el fetge per fer el frit.

Quan els budells han estat nets i ben eixuts, els han separat per tipus, en funció del que havien de contenir. La màquina de capolar anava falaguera i en un no res hem tengut la primera ribella de sobrassada. I arriba un dels moment àlgids. S’ha de trempar la pasta de sobrassada, i cop pastada, fregir-la i tastar-la. Aquí cadascú diu la seva, que si falta sal, que si és massa coenta, que sí hem d’afegir pebre bo perquè li falta el pic…

1456107_10152055138734738_929442458_n

Un cop pastada, la sobrassada es deixa descansar, això sí, havent-la tastada!

I ha arribat l’hora del berenar. Pa, pa frit, olives, vi, frit de matances i dues coques dolces. Eren les 11 del matí, un dels moments de més feina.

Just després de berenar, els homes han continuat amb les altres dues ribelles de sobrassada i ha estat el torn de capolar els bocins del botifarró. Carn, xulla, la corna i la carn que queda aferrada als ossos. I tornar a trempar, a pastar, a fregir i a tastar.

Les dones, hem començat a fermar els budells prims per fer la llonganissa, reservant-ne alguns pels botifarrons. I ha arribat un dels altres moments importants de les matances, omplir. Aquí, com en el cas de fer els nusos per penjar les peces, cadascú té la seva tècnica, i els més joves aprenen dels majors seguint la tradició de cada família.

994062_10152055138439738_940789879_n

Abans de començar a omplir res, es trien, separen i es preparen els budells.

L’amo de la casa vigilava el foc per bullir els botifarrons, i la feina anava a les totes. En dos grups, hem omplit i fermat botifarrons i llonganisses per una banda i per l’altre sobrassades, que abans de fermar es cusen.

601176_10152055138544738_1310439530_n

Sempre falten mans per rodar i omplir les sobrassades.

Poc a poc les peces anaven agafant formes, tot eren viatges a penjar llonganisses, vigilar els botifarrons que couen i no es rebentin i penjar sobrassades, posant pebre bo a les que estaven apedaçades… Els més veterans s’ho prenien amb paciència, els més novells, amb no tanta.

Uns i altres hem acabat cansats, alguns amb mal d’esquena o bòfigues als dits de tant d’estirar la corda, però satisfets, per la feina feta. Una de les coses que més m’agraden de les matances, és que no importa quines siguin les teves habilitats, si és més destre o més desastre, hi ha tantes coses diferents a fer, que tothom té el seu lloc, així que cadascú es queixava d’un mal diferent.

1475834_10152055138649738_1358879850_n

Les sobrassades…

Quan quasi eren les quatre, i després de recollir i fer net tot el que hem embrutat, ens hem assegut a dinar. Els nins petits havien menjat abans i era el moment de reposar forces, comentar la jugada, i tastar els botifarrons acabats de fer. I brindar per què la sobrassada surti bona, i ens tornem a trobar tots l’any que ve.

I això sí, abans de partir, ens han donat el “present”, una llonganissa i un enfilall de botifarrons. Aquesta manera dels amos de la casa d’agrair als que participam en les matances, sense posar res més que la nostra feina, és una tradició que es respecta per tot!

IMG_4509

El nostre “present”, gustau?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s