No ho entenc

Hi ha coses que no entenc, que per molt que m’hi esforci no entendré mai, perquè, senzillament no m’hi caben al cap.

Aquests dies he estat donant moltes voltes al tema de com es poden arribar a estimar els fills, fins el punt que, al manco jo, crec que seria capaç de fer qualsevol cosa per ells, qualsevol cosa menys fer-lis mal.

Per això no entenc persones com José Bretón o els pares d’Asunta. Com es pot ser tan cruel, tenir tanta sang freda i tant cinisme. Com pots matar els teus propis fills amb premeditació, amb tot calculat i programat al mil·límetre?

I en el cas d’Asunta hi ha una qüestió que des del meu punt de vista ho fa encara més esgarrifós, si és que això és possible. Asunta era una nina adoptada. L’adopció és una decisió molt important que implica un procés llarg i complicat, i més en el cas d’una adopció internacional. Saps, abans de començar, que serà difícil i que costarà pena, però la gent ho fa perquè el que més desitja en aquest món és tenir un fill. Amb això no vull dir que el fet de tenir un fill biològic sigui fàcil o que el procés sigui senzill, però és diferent. En la majoria dels casos l’adopció és la darrera opció, quan ja s’ha intentat tot. I és despullar-te, obrir la teva casa, la teva vida, tu mateix i que algú t’examini i te digui si és apte per ser pare.

Si als que no ens costa tenir fills, en el sentit biològic de la paraula, ja donariem la vida per ells, que no han de fer aquelles persones que han passat per tot això?

Mai justificaré la mort de ningú, però puc entendre certes coses. Un moment de ràbia, de perdre el control, de desesperació, però mai fins al punt d’acabar amb la vida d’un altre. Però no és el cas, tant un com els altres ho tenien tot previst, tot assajat i controlat. Com es pot acabar amb la vida d’una personeta indefensa, que té tota la vida per davant i que confia amb tu i t’estima sense condicions, com estimen els fills als pares?  No ho entenc.

Advertisements

6 thoughts on “No ho entenc

    • Tienes toda la razón. Bretón ya ha sido juzgado y declarado culpable, pero en el caso de los padres de Asunta todavía son presuntos, aunque la prensa ya los haya juzgado y condenado (y yo también, mea culpa). De todos modos mantengo lo dicho, me parece inconcebible que unos padres puedan siquiera pensar en hacer algo como lo que le ha pasado a esa niña.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s