El lloro gelós

L’altre dia de pagès, a l’hora del berenar, es va seure a la taula del costat, una companya de feina d’un altre departament, amb la que normalment no tenc una relació més enllà del fet laboral.

Xerrant, xerrant ens va acabar contant una història del seu lloro, que a mi personalment me va fer molta gràcia, començant pel fet que és un lloro culé (vade retro satanás) que es sap les dues primeres frases de l’himne del Barça.

Idò bé, l’animalet en qüestió, pel que sembla, està enamorat de la seva propietària, fins al punt que quan un home se li acosta (sigui el seu o sigui un de fora casa), el bitxo es posa gelós, fins al punt de llançar-se-li a sobre i començar a envergar-li cops de bec.

Pel que sembla, o la gelosia no és patrimoni dels humans, o ens semblam més als animals del que ens agrada reconèixer.

Anuncis

2 thoughts on “El lloro gelós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s